Avorrida d´esperar
Hi havia una vegada una princesa que estava sola, avorrida i tancada en una torre. Esperava i esperava i no veia a ningú. Anys i més anys fins que un dia va aparèixer un cavaller amb una camisa blava i li va dir
“ Jo et salvaré princesa meva”. Ella li va dir
“ Si , si vine que em faràs companyia”.
El cavaller blau ho va intentar, saltava i saltava però no arribava i va caure de cul “ aaaaai….!” i va marxar….
La princesa es va tornar a quedar sola i avorrida. “Estic molt avorrida, no veig a ningú” Fins que un altre dia va apareixer un altre cavaller amb una camisa groga i li va dir
“Jo et salvaré princesa meva” . I ella li va dir
“ Si, si vina que em faràs companyia”.
El cavaller groc ho va intentar, saltava i saltava però no arribava i va caure de cul “ aaaaaaaiiiii…!” i va marxar….
La princesa es va tornar a quedar sola i avorrida. Fins que va aparèixer un altre cavaller amb la camisa vermella i li va dir
“Jo et salvaré princesa meva”. I ella i li va dir
“Si vinga va a veure si tu arribes”.
El cavaller vermell ho va intentar, saltava i saltava però no arribava i va caure de cul “aaaaai….” i va quedar allà al terra plorant...
La princesa ja molt i molt avorrida i cansada d’ esperar, va decidir baixar ella sola sense cap ajuda de la torre, “ Estic molt avorrida d’ estar aquí, baixaré jo tota sola, no necessito a ningú” i va fer un gran salt i va baixar de la torre. Li va posar una tirita al cavaller vermell . I quan es va trobar millor, van marxar a donar un volt.
Martina
